Treu-me una mica de son
Assumim la contradicció.
Demanar-nos a nosaltres mateixes el motiu pel qual fem les coses és un pas important cap a la millora com a espècie. Convé recordar que l’ésser humà necessita drogar-se, evadir-se, per superar l’angoixa que suposa viure en aquesta realitat que estem construint. Sortir de la fàbrica, cansat, no trobar l’escalf en la mirada de ningú, submergir-te en el consol de la copa. O sortir de casa divendres a la tarda i redimensionar el temps barrejant totes les drogues possibles per tal d’arribar a diumenge i sentir que has fet esclatar la presó del temps que el rellotge del capital imposa sobre les nostres vides.
Tanmateix, som éssers humans en construcció, malgrat ser conscients de tot plegat, a algunes de nosaltres ens encanta drogar-nos i continuem fent-ho. Però què passaria si tota l’energia que hi dipositem la canalitzéssim en aconseguir desmantellar la indústria armamentística que proveu d’armes el genocidi contra el poble palestí?