I quan la flama estigui a punt d’apagar-se, quan sembli que la foscor és a punt d’invaïr-ho tot, quan la societat humana emmalalteixi de sobte, de forma terminal i massiva , agafem-nos fort entre companyes i no ens deixem anar. Custodiem la flama de la revolta en els nostres cossos, abraçant-nos les unes a les altres tot donant-nos escalf. Davant del gel àrid de la desesperança, la nostra companyia, el nostre amor. El nostre escalf ens mantindrà sanes i fortes i ens permetrà albirar la forma d’actuar per mantenir viva la flama.