El poder de la imatge transcendeix lo religiós. La Mare de Déu del Claustre es venerada a Solsona pel Bisbe i el seu sèquit, pels amants de la tradició, pels fills del pujolisme, per la revolta pagesa i per una banda de post-punk rural que pensa en incendiar estadis de futbol quan s’imagina una obra d’art total.
La lligacama de la Mare de Déu pot ser un símbol de noblesa de qui pertany a un estrat superior de la societat i defensa el seu privilegi o una forma seductora i violenta d’expressar que s’ha acabat el regnat del home mascle. Tot depèn dels ulls amb que es miri.
L’església catòlica sempre ens ha pres allò que era nostre. Terres, dates, ermites, ritus i celebracions. Ara ens toca a nosaltres. La Mare de Déu del Claustre és nostra. No podem desaprofitar el seu poder, la dorca del seu missatge. Fem-la símbol de la revolta.